BRUCE SPRINGSTEEN & THE SEEGER SESSIONS BAND
Palau Olímpic de Badalona - 14/05/06

L'any passat Bruce Springsteen es va presentar a Badalona per oferir un concert molt aspre, una actuació que va requerir que tant l'artista com l'audiència estiguessin molt concentrats per poder emetre i captar tot el que les cançons allí presentades volien transmetre. Va ser una actuació que podíem considerar dura, només un solista contra tot l'auditori. Era un show amb una gran carrega política on l'artista pretenia sincerar-se mitjançant la buidor i la sinceritat. Enguany la situació s'ha capgirat com un mitjó i sense moure ni un bri del seu ideal reivindicatiu Springsteen va omplir el mateix escenari amb una vintena de músics per inundar-ho de vitalitat en un concert realment memorable.
Gran part del mèrit d'aquest tour de force d'Springsteen és deu a la encertadíssima elecció tant de la música, versions de temes popularitzats per Pete Seeger, com per l'opció musical escollida l'hora de plasmar aquest songbook tant particular. Ha optat per una sonoritat molt arrelada a la historia musical americana més tradicional, on hi tenen cabuda tendències com el jazz, el blues, la musica dixie, el gospel, el swing, el soul...una gamma sonora que conduïda magistralment pel boss va sonar com mai s'havia sentit en un auditori aquí a les nostres contrades. Secció de vent, tres coristes, dos violins, banjo, slide-guitar, pianos...en definitiva un somni en mans del millor frontman que mai ha existit.
I és que Bruce Springsteen des de l'aparició d'aquells Human Touch i Lucky Town on va deixar enrera la E Street Band sempre ha estat buscant, no sempre de manera reeixida, una nova sonoritat, un nou model d'expressió. Una meta que no sempre assolida però que diu molt a favor de les inquietuds del de Freehold. L'edició d'aquest We Shall Overcome: The Seeger Sessions (el millor disc de l'any?) ha estat providencial i la seva posada en escena sublim. Cançons com Old Dan Tucker, John Henry o meravelles com O Mary Don't You Weep van sonar a Badalona com una explosió de joia i energia mai vistos. La interpretació d'un Pay Me My Money Down corejat d'una manera quasi malaltissa per el públic va provocar que un sorprès Springsteen exclamés un "no hem deixareu mai de sorprendre". I en realitat els sorpresos érem els allí congregats en veure que joies de tants quirats anaven caient una rera l'altre sense aturador. Un ambient galvanitzant va quedar en el aire quan la sessió va acabar amb el tema Búffalo Gals que l'àvia d'Springsteen li cantava a ell i ara ell ens l'oferia a nosaltres. Un cop més, i valgui la redundància, la connexió amb el públic català va ser instantània i va quedar emplaçada per ser ratificada dintre d'uns mesos en una altra sèrie de concerts amb el mateix format. Si és igual que la de la nit aquí esmentada passarà a ser una de les vetllades de la vostra vida.

Miquel Prats