CRACKER & YOU AM I
Bikini - 20/01/04

Més d'un dels que van anar al concert de la banda de David Lowery van pensar que s'havien equivocat de banda, que aquells no eren els Cracker que coneixien del seu darrer disc, ni aquelles eren les cançons que esperaven escoltar. El Countrysides dels Cracker és, salvant les distancies, l'equivalent al Must've Been Live dels Supersuckers. Aquells que esperaven una nit de country rock es van endur una sorpresa, i no precisament desagradable. Doncs els Cracker van sortir a l'escenari de la sala Bikini, plena des de feia estona, amb ganes de passar-ho bé i d'agradar, i això es va notar. Malgrat que es podrien definir com un grup de rock "tradicional" americà, el passat de Lowery al capdavant de la banda alternativa Camper Van Beethoven als anys 80s es va notar en els passatges més endurits, Movie Star i Teen Angst (What The World Needs Now). En d'altres, com Guarded By Monkeys, van acostar-se més a la psicodèlia o al country-rock en I See The Light, del seu primer disc, tota una varietat de registres sonors. Lowery i companyia porten molts anys fent rock'n'rolll, i això es nota en el seu directe eclèctic. Els moments àlgids del concert, com eren d'esperar, van ser amb Low, el seu megahit de l'època de l'imprescindible Kerosene Hat, i des del mateix disc, l'oculta Euro-Trash Girl, un dels temes més corejats pel públic. A destacar l'atmosfera sonora creada pel Kenny Margolis i el seu soberg acordió. En definitiva, Cracker, una part del millor rock americà actual amb denominació d'origen.

Abans de Cracker van tocar els australians You Am I, veterans en el negoci del r'n'r, han aconseguit tres discs d'or en el seu país d'origen, però uns desconeguts per a molts dels assistents, fet que no va ser un obstacle per a que la sala presentés una molt bona entrada durant el seu concert. La seva actuació va ser un repàs a la seva trajectòria, des dels seus inicis al seu darrer i cinquè treball, Deliverance, publicat l'any passat. Clares influències dels Small Faces, Replacements o Cheap Trick, però la seva proposta, aquest rock contundent dels 70s, a estones més proper del pop-rock, va anar perdent gas, entre canvi i canvi de guitarra per part de Tim Rogers, cantant i eix central de la banda. Ja en els bisos, van apuntar uns instants del Midnight Rambler dels Stones. Per cert, coincidint amb la seva visita, acaben de publicar un doble CD recopilatori de grans èxits, The Cream & The Crock, ideal per introduir-se en el seu món.

Albert Bg