DIAMOND DOGS
Razzmatazz 2 - 16/06/04

És difícil que els Diamond Dogs facin un mal concert. És una gràcia innata que tenen. Suposo que és el mateix do que els hi permet facturar plàstics d’una altíssima qualitat d'una manera més o menys regular. I el cert és que amb una certa humilitat han anat fent forat dins del panorama rocker. Els Diamond Dogs venien a Barcelona a presentar el seu últim treball, Black River Road, un dels artefactes més recomanables d’aquest 2004. I tot i que la sala presentava tan sols una mica més mitja entrada, la veritat és que va ser arribar i moldre. Amb un set com el que tenen, esfereïdor, i amb un líder tant carismàtic com Sulo, un autèntic frontman, tot va anar rodat. Acompanyat d’una solvent banda, on destaca el pianista, Henrik Widen, una espècie de Ronald Koeman calb, que es manté assegut tota l’estona en un sofà atrotinat i amb el piano acomodat a les cames, els escandinaus van oferir un concert més musculós que detallista, on la sensació de companyonia i benestar va ser immensa. Les floridures que adornen el seu últim treball van quedar aquí matisades i no vam poder gaudir de les coristes que hi apareixen ni de la secció de vents que va quedar reduïda a un únic membre. Tot i així hi havia set individus dalt de l’escenari amb ofici suficient per enlluernar-nos un cop més. Amb una hora i escaig van deixar la feina enllestida havent desgranat temes ja coneguts com Anywhere Tonight, As Your Greens Turn Brown, Charity Song o Sad To Say I’m Sorry i haver presentat cançons del seu últim àlbum tan delicioses com Things You’ll Never Ever Gonna Wanna Do. En definitiva, com retrobar-se amb uns vells amics per passar una agradable vetllada.

Miquel Prats