ELTON JOHN
Palau Sant Jordi - 21/12/03

El primer pensament que vaig tenir en saber que Elton John i la seva banda cancel·laven el seu concert del 27 de novembre i el substituïen per un recital de Elton John en solitari va ser de decepció. No em podia treure del cap que m’estaven aixecant la camisa. Però, tot i així, el fet d’anar a veure un dels més grans compositors de la història del pop-rock em va fer anar al Palau Sant Jordi amb una espurna d’il·lusió. I la veritat és que, en un recinte que presentava un aspecte majestuós, Elton John va convèncer plenament. Al llarg d’unes dues hores i mitja, l’artista britànic va demostrar perquè és l’autor de quasi una dotzena de les cançons més importants d’aquest segle.
Va començar amb un dels deus clàssics més populars Your Song i va anar desgranant perles dels seus primers treballs com Daniel, Mona Lisa and Hat Hatters, Candle in The Wind, Rocket Man, Tiny Dancer, Cocodrile Rock,... Va ser en moments com aquest on va aparèixer el geni, tant a nivell compositiu com interpretatiu, amb un domini innat d’un piano que feia anar del pop més comercial al blues més incendiari, passant per apunts jazzístics, delicioses pinzellades de ragtime o esclats 100% rockers. I encara hagués pogut deixar una empremta més profunda si hi hagués afegit temes com Don’t Go Breaking My Heart o Goodbye Yellow Brick Road entre d’altres que va deixar al tinter.
La resta del concert? Molt bé, gràcies. Va haver de pagar el peatge que li van imposar els anys vuitanta amb cançons que personalment avorreixo con Nikita, Sacrifice o I’m Still Standing. També vam tenir que aguantar unes orquestracions de plàstic que exageraven grandiloqüentment i innecessàriament alguns passatges. I un últim tema molt esperat per la graderia Can You Feel The Love Tonight?, de la banda sonora del Rey León, que va entendrir a més d’un. El seu últim i reeixit treball va estar representat per cançons com I Wan’t Love (la meva preferida) o Original Sin (la preferida de l’artista).
Tot i aquestes petites, i sempre opinables, objeccions, ja es sap que en aquest món es ven tot, Reginald Dwight va voler saldar el deute que tenia i ho va fer a la seva manera. A un home que ja ha rodat tant per aquest món se’l ha d’acceptar tal com és, i el passat 21 de desembre va donar una lliçó de com ha de ser un concert en “petit comitè” tot i que t’envoltin unes 15.000 persones. Felicitats Elton!