GUNS'N ROSES
Rock In Rio 2006, Lisboa - 27/06/06

No us deixeu enganyar per tot el que heu llegit. Els nous Guns'N Roses que Axl Rose ens ha proposat sonen molt bé i W.A.R. continua sent un frontman d'allò més carismàtic, al menys això és el que van demostrar a la revalida de Rock In Rio que va tenir lloc a Lisboa. En un espectacular indret, on segons les fonts oficial hi havia congregats uns 50.000 fans, i telonejats per uns delirants The Darkness, els Guns'N Roses van fer una demostració de poder que molts dels que estàvem allí creiem impossible donades les circumstàncies que envolten a Axl Rose, la rocambolesca edició del fins ara inexistent Chinese Democracy i la gira que ens ocupa. Cap a les 12 de la nit va aparèixer W.A.R. davant nostre i allò es va enfonsar amb les notes de Welcome To The Jungle, un Axl Rose un pèl entrat en quilos cosa que intentava dissimular amb armilles i camises amples orientades cap a una estètica més pròpia de Demmis Roussos, amb una cara que ens recordava una mica a una figura de cera del propi Axl i una cabellera plena de trenetes que diuen les males llengües que pretenen tapar una incipient calvície. La veu, però, en perfecte estat cosa que no podem dir de la seva forma física; va començar a fer les seves famoses corregudes amunt i avall però cada dos o tres cançons un roadie li obria les portes d'un misteriós camerino on més que prendre alguna substància psicotròpica el que segurament prenia era aire, aire a mansalva per poder tornar a deixar-se l'anima sobre l'escenari. Mentre els seus nous músics anaven delectant-nos (¿?) amb uns solos sovint inacabables que acabaven sent més un llast per al desenvolupament que una demostració de sapiència musical. El set-list es va basar quasi exclusivament en les cançons del Appettite For Destruction (Geffen Records, 1987), amb un impagable final amb pluja de confetti al só de Paradise City. Alguns del covers que apareixien als Use Your Illusion (Geffen Records, 1991) com, Knockin' On Heaven's Door i Live And Let Die, un parell de temes 100% Axl també dels Illusions, November Rain (amb Axl al piano) i You Could Be Mine, i una selecció més aviat oblidable del nou material que porta més d'una dècada preparant, I.R.S., The Blues i Better, i del disc Lies (Geffen Records, 1989) només va aparèixer Patience. Un set molt similar al que va firmar Steven Adler amb els seus Adler's Appettite a la sala Bikini fa un temps enrera, cosa que ens va venir a demostrar que això dels Guns és una mamella que no deixa mai de rajar i que al cap i a la fi tot l'acaben manegant de la mateixa manera.

Va ser un retrobament envoltat de morbo i misteri que no va fer més que augmentar-nos la incertesa que sempre envolta i envoltarà a Axl Rose. Aquí a Lisboa potser vam veure la seva cara més amable i professional, però les anècdotes que ha anat espurnejant aquesta gira són inacabables i cadascuna més increïble i vergonyosa. De totes formes crec que el show ofert a Lisboa va estar a l'alçada del que havien anat a buscar.

SET LIST

Welcome To The Jungle
It's So Easy
Mr. Brownstone
I.R.S.
Finck Solo
Sweet Child O' Mine
Knockin' On Heaven's Door
Live And Let Die
Instrumental Jam
Dizzy Solo
The Blues
Rocket Queen
Fortus Solo
Fortus and Finck Solo
Out Ta Get Me
November Rain
Thal Solo
Better
Brain Drum Solo
You Could Be Mine
Patience
Finck Solo
Nightrain
Encore: Paradise City

Miquel Prats