MARAH
Bikini - 01/06/06

Pel que escriu, el concert dels Marah a Barcelona va significar una petita decepció. Malgrat feia pocs mesos que havien vingut a presentar el seu disc més nou If You Didn't Laugh, You'd Cry a la sala Privat de Mataró, un nombrós públic es va adreçar al Bikini, però que no va arribar a omplir la sala, molt possiblement la coincidència del concert amb la jornada inaugural del Primavera Sound a càrrec del Lemmy i els seus Motorhead va restar públic als de Filadèlfia. Desafortunadament m'havia estat impossible presenciar les dues darreres visites dels Marah, i les seves, segons m'explicaven i llegia, antològiques actuacions a la sala Privat de Mataró -és obvi que els Marah professen una absoluta fidelitat a la sala que des d'un inici va apostar per ells quan eren quasi uns desconeguts- per aquest motiu la seva actuació a Barcelona se'm presentava com un esdeveniment ineludible, aquest cop. I ves per on, tota la il·lusió es va esvair en tan sols setanta minuts escassos, després dels quals els Marah van donar per finalitzat el concert de Barcelona; oferint-nos un únic bis per acabar trencant les cordes de la guitarra, interpretant-se com un "ja no podem més!". En aquesta hora llarga ens van oferir un gran concert, malgrat als germans Bielanko se'ls veia a estones cansats, centrant-se en el seu darrer disc i el grandíssim 20.000 Streets Under The Sky, entrellaçats amb temes més antics. A destacar l'actitud i les bones maneres amb la guitarra de Adam Garbinski, que es va unir durant la darrera gira als Marah, i l'emotiu moment en què Serge -el Bielanko de clara inspiració springstiniana- va baixar de l'escenari per tocar l'harmònica barrejat entre el públic; i per a la nostàlgia, la impagable versió del Baba O'Riley dels The Who, un bonic homenatge ara que els anglesos es troben de nou a la carretera, i que per primer cop els durà a Barcelona.
El concert va començar ralentit però va anar guanyant força fins que es va desinflar el mite dels directes de Marah. Segons el mateix Dave ens va comunicar, per exigències de l'organització se'ls hi havia acabat el temps concedit per a l'actuació. Estratègia dels promotors o esgotament d'un grup que porta massa temps a la carretera? El fet és que va donar la sensació de què la banda es reservava pel concert del dia següent al Privat?
Per cert, gairebé insultant va ser la propaganda que repartien tot just al sortir del Bikini: un flyer del concert a Badalona a l'endemà a la nit; on, tal com es publicitava a la mateixa entrada del concert de dijous a Barcelona, prometien una nit memorable de rock'n'roll; la que ens van negar a Barcelona. Una ocasió perduda. Llàstima! Encara que molt possiblement va ser millor quedar-se amb els moments de bon rock'n'roll marca de la casa que ens van oferir tot i l'exigua actuació, i prendre's una cervesa per treure's el regust amarg que ens van deixar al sortir del Bikini, com va fer un servidor.

Albert Bg