QUEEN & PAUL RODGERS
Palau Sant Jordi - 02/04/05

Debut a una sèrie d’atzaroses circumstancies un servidor va tenir la sort de poder assistir a dos esdeveniments d’arrel comuna però de desenvolupament dispar. El traspàs del món underground, els Gov't Mule a una sala Bikini plena de mule-heads, al món del mainstream més absolut, un Palau Sant Jordi amb sold-out des de feia dies per assistir a l’exhumació del cadàver dels Queen, va ser qüestió de minuts però va demostrar un cop més que en qüestió de música l'espai i el temps no són importants sinó que el que mana és el cervell, el talent i les ganes.
Quan en el món de la música et desfàs de l'artifici el que acaba quedant és...la música. I al concert de Queen i Paul Rodgers va ser precisament això el que va prevaler: la veu de l'ex-Bad Company i Free i un grapat de mítiques cançons de Queen. Tota la resta va estar de més. La part més teatral, la que dominava Freddy Mercury, va estar absent o en el millor dels casos deficientment substituïda.
Amb un inici prometedor: Reaching Out, Till Your Mother Down, Can't Get Enough Of Your Love, I Want To Break Free, Fat Bottomed Girls i Crazy Litlle Thing Called Love, la nit prometia d'allò més, de fet ens oferia el que vam anar a veure, però de mica en mica l'ego de Brian May i de John Deacon va anar omplint el Palau Sant Jordi fins a un punt on no hi cabia ningú més. Amb una sèrie de cançons que apel·laven més a la llàgrimeta fàcil que als autèntics sentiments: 39 i Love Of My Live, May va intentar fer de mèdium entre el difunt i els 18.000 incauts allí congregats. El desori va arribar al seu zenit quan Deacon va voler la seva part del pastís i va deixar de banda la bateria, substituint-la per uns sons pre-gravats i es va atrevir a murmurar el mític Radio Ga-Ga. En aquell moment, un moviment reflex va fer que em poses la mà a la butxaca del darrera, semblava que m'estiguessin fotent la cartera. La situació era daliniana. Mentre Paul Rodgers es mostrava com un desconegut per al gran públic. Les interpretacions dels temes aliens a Queen que Rodgers ens va proposar van ser el moment adient perquè moltes persones anessin a fer una cervesa o a canviar l'aigua de les olives. Tot i interpretar cançons d'alt octanatge rocker (Can't Get Enough Of Your Love, All Rigth Now,...) la major part dels assistents el veien com un usurpador.
La paradoxa total va tenir lloc amb la interpretació de Bohemian Rapsody. La intro la va fer via vídeo el propi Fredy Mercury en una gradació extreta del Live At The Bowl (DVD, Hollywood, 2004) on Brian May va anar introduint els seus solos en directe i deixant el tram final, el més convencional, en mans de Paul Rodgers. Era la síntesis d'un concert que volia significar masses coses. Cançons brutals, interpretades per un bon cantant, se'ns mostraven presoneres del seu propi mite. Un concert que sota l'epígraf de Queen va ser completament insolvent, però, que si ens l'haguessin presentat com un May, Deacon & Rodgers potser hagués resultat més reeixit perquè el bon material estava allí. El que segur que hagués minvat hagués estat la caixa i ja se sap que quan May remena les cireres és caixa o faixa. A mi ja m'ha enredat dues vegades, la primera amb el abominable musical We Will Rock You i la segona el dissabte dia 2 d'abril. Us asseguro que aquests multimilionaris no em tornen a enxampar amb molt de temps.

SET LIST

Reaching Out
Tie Your Mother Down
Can’t Get Enough Of Your Love
I Want To Break Free
Fat Bottomed Girls
Crazy Little Thing Called Love
Seagull
39
Love Of My Life
Hammer To Fall
Little Bit Of Love
I’m In Love With My Car
Gtr Solo
Last Horizon
Days Of Our Lives
Radio Ga Ga
Feel Like Makin Love
A Kind Of Magic
I Want It All
Bohemian Rhapsody
---------------------------------
The Show Must Go On
All Right Now
We Will Rock You
We Are The Champions

Miquel Prats