SHOOTER JENNINGS
Teatre Zorrilla, Badalona - 27/04/07

La primera, i única, actuació de Shooter Jennings a l’estat espanyol es va saldar amb un regust agredolç. Va ser una impecable demostració de rock’n roll que en un marc més roquer hagués lluït encara més. L’encarcarament al qual ens obligava el recinte escollit, el d’altra banda preciós Teatre Zorrilla de Badalona, va acabar per convertir-se en un llast. La fredor del recinte va encomanar-se, sens dubte, a un públic molt expectant i aquesta sensació va acabar per afectar als músic, potser degut al famós feedback.

Jennings acompanyat de la seva banda The 357's van desgranar durant prop d’una hora i quaranta minuts temes dels dos únics discos que el fill de Waylon Jennings ha editat en estudi: l’espectacular Put The O Back In Country (Universal, 2005) i el més prescindible Electric Rodeo (Universal, 2006). Amb una execució perfecte, molt fidel a l'original, Shooter Jennings i els seus, van tocar totes les tecles del seu repertori. Basculant entre el southern rock més contundent en temes com Steady At Wheel o Bad Magic; passant per la vessant més melòdica amb temes tant evocadors com Sothern Comfort o Gone To Carolina, fins a d’altres més frugals com 4th of July. Daddy's Farm, amb una psicodèlica i contundent versió, va servir per tancar el concert. En resum,va ser una actuació molt similar a la que recentment s’ha editat en el plàstic Live At The Irving Plaza (Universal, 2006).

Com ha curiositats destacar la impagable presència al baix de Ted Russell Kamp que amb el seu amanerat estil va fer les delícies del respectable i constatar la col·lecció de guitarres de Shooter Jennings que anaven des de les més clàssiques a d’altres d’estètica completament heavy fruit sens dubte del seu passat més extrem. I per finalitzar confirmar la presència entre bastidors de Drea De Matteo parella de Jennings i coneguda per la seva a la televisiva The Sopranos.
Un concert impecable que hagués pogut ser memorable i que tant sols va ser una gran vetllada d’un rock’n roll no molt habitual per aquestes llars.

Miquel Prats