FESTIVAL IN-EDIT

Aquí a TotRock sempre em estat uns fervents seguidors del Festival de Cinema Fantàstic i de Terror de Sitges...però si hi ha un festival de cinema que ens fa especial il·lusió -amb permís del malauradament desaparegut DiBa- és el Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona, vaja l'In-Edit. Cada any sabem que arriba el fred quan a Barcelona té lloc l'esdeveniment cinèfilomusical de l'In-Edit, una tradició tan arrelada ja com l'esperada aparició de Phil, la marmota, a Punxsutawney. El 28 d'octubre arranca el Beefeater In-Edit, en el que és la seva vuitena edició, un festival que ha anat creixent, i en l'actualitat té seus a Xile, el primogènit, Argentina, Mèxic i Brasil, i que espera créixer ben aviat també, tal i com ens van explicar en la conversa que vam mantenir amb l'organització, fora del continent sud-americà.

Sempre és difícil triar dins de la programació d'un festival tan excels, i tan en la línea de TotRock; no obstant, cal destacar que l'edició d'enguany ens porta com un dels seus principals atractius l'homenatge a D.A. Pennebaker i Chris Hegedus, duet clau en la història del documental musical, amb les retrospectives Depeche Mode 101, registre del concert número idem de la banda de Dave Gaham en el Rose Bowl Stadium de Pasadena de la increïble gira de l'exitós Music For The Masses, Monterey Pop, rockumental del festival de l'any '67, abans que Woodstock i Altamont va ser Monterey, que va servir per divinitzar a Janis Joplin o Jimi Hendrix i que mostra la transició entre el moviment mod i el hippy que sacsejava la societat americana, Keep On Rockin', Toronto any '69, Jerry Lee Lewis, Chuck Berry o Bo Diddley, rock'n'roll en estat pur, un pèl desubicat en el temps, massa innocent, l'imprescindible Ziggy Stardust and The Spider From Mars, que reviu l'últim concert de la gira de presentació d'Aladdin Sane del '73, en una mítica nit al Hammersmith Odeon del camaleònic Duc Blanc, i Don't Look Back, l'influent i llegendari film que documenta la gira anglesa de Bob Dylan l'any '65.

Altres joies que us destaquem de l'In-Edit 2010 són Lemmy, documental que versa al voltant de la figura de Lemmy Kilmister reverenciat per Slash, Alice Cooper, Dave Grohl o Mick Jones, dins de la secció oficial internacional, el polèmic I'm Still Here, el fals documental de Casey Affleck sobre la mutació de Joaquin Phoenix d'actor d'èxit a fallida estrella del hip hop i posterior caiguda en desgràcia...diuen que fins i tot s'ho va arribar a creure, i dins de la secció oficial nacional dos documentals sobre l'escena musical barcelonina i rodalies Barcelona era una fiesta, de Canet a Zeleste, la contracultura sota l'òptica de Pau Riba, Gallardo, Nazario o Mariscal y Venid a la cloacas, de Cornellà, delinqüents, macarres, toxicòmans...més punks que els punks...La Historia de la Banda Trapera de Río.

Finalment és just destacar It Might Get Loud, debat fílmic entre tres generacions de guitarristes Jimmy Page, The Edge i Jack White, tres formes de "maltractar" Fenders i Gibsons.

Per cert, ara que arriba l'In-Edit us recomano que recupereu i visioneu Anvil, el Sueño de una Banda de Rock de Sacha Gervasi, pel·lícula documental sobre la banda canadenca de heavy metal liderada per Steve "Lips" Kudlow i Rob Reiner, dos amics inseparables, que a principis dels anys 80 van tenir els seus "quinze minuts", de glòria com be recorden a l'inici del film gent com Scott Ian d'Anthrax, Lars Ulrich de Metallica, o Lemmy Kilmister de Motörhead quan l'any '84 triomfaven sobre d'un escenari en un estadi davant de milers de seguidors japonesos embogits al Super Rock Festival, al costat de bandes com Scorpions, Whitesnake o Bon Jovi, després de publicar Metal On Metal, un dels àlbums de heavy més importants de la història i amb el que es van convertir en semi-Déus del metal canadenc.

El documental, estrenat aquest estiu passat, segueix a la banda l'any 2006 durant la gravació de This Is Thirteen, el seu tretzè disc i la posterior desastrosa gira europea (on apareixen inclús escenes filmades en una estació de tren d'Espanya!). Anvil, no és només un documental sobre una banda gairebé oblidada, és un documental inspirador, reconfortant, amb humor un punt Spinal Tap, tendre, sincer, apassionat, sobre la perseverància, la recerca dels somnis però per sobre de tot és una pel·lícula sobre la immaduresa, el rock amb la síndrome de Peter Pan i l'amistat. Aquesta història de dos bons amics que es neguen a renunciar al seu somni triomfa als festivals allà on va, de Gijón a Sundance, sota un efecte dominó, de fet va guanyar el premi al millor documental en els Independent Spirit Awards del 2010 i fou considerada la millor pel·lícula documental del 2009 per l'Associació Internacional de Directors de Documentals (IDA). Anvil!

En tot cas, i retornant a l'In-Edit, aquí a TotRock us recuperem, de l'edició de l'any passat, per on van passejar-se d'entre d'’altres Marc Bolan, R.E.M. de la mà de Vincent Moon, Phil Spector, Woodstock, Johnny Cash des de la presó de Folsom, Paul Weller, Madness, Stand Still o Dr. Feelgood, dues crítiques: 100 Pájaros, o el que és el mateix Los Rodríguez y Calamaro, together, una des les obsessions personals de Charly 5, un dels redactors de TotRock, i Neil Young: Don't Be Denied, una visió sincera de la peculiar personalitat del músic canadenc.

100 Pájaros. Los Rodríguez en Buenos Aires. Debut y Despedida

Neil Young: Don't Be Denied

 

Finalment recordar-vos que, dins de la programació del festival, teniu l'oportunitat de recuperar el documental guanyador de la darrera edició de l'In-Edit, Still Bill d'Alex Vlack i Damani Baker, la historia de Bill Wathers, un conte de superació d'un autèntic soulman que decideix abandonar l'ostentació de l'èxit per tornar amb la seva família i amics.

Ja sabeu, reserveu l'agenda entre els dies 28 d'octubre al 7 de novembre. Com he dit, amb el fred i de la mà del Beefeater arriba l'In-Edit.

Albert Bg.

 

Programació In-Edit 2010